Teresa Forcades and The Catalan Republic of the 99%

Entrada lliure

Extracte de l’entrevista amb Antoni Bassas, per al diari Ara.
Teresa Forcades: “El Procés Constituent es voldria presentar a les autonòmiques del 2016″

Definició ”Som anticapitalistes, però estem a favor de la iniciativa privada. Volem estimular el cooperativisme”

¿Al Procés Constituent li ha arribat l’hora de convertir-se en partit polític?

No. Ens presentem com un moviment polític, que vol presentar-se a les properes autonòmiques del 2016 o quan es convoquin. Però no és ni l’únic objectiu ni el primer. Abans hem d’estructurar un moviment social de base que ara tot just està començant. Tenim 44.000 adhesions i això és una xifra important, però no en tenim prou. Ara hi ha més de 80 assemblees locals, però hem de veure si en els propers dos anys això agafa cos.

I si agafa cos?

Estarem en disposició de dir que anem a unes eleccions, però no per governar en el marc de l’actual Constitució. El nom Procés Constituent vol dir que si es presenta a les eleccions i guanya, el que fa és dissoldre el Parlament per constituir una assemblea constituent, i que debati sobre tot el que estem fent aquests mesos. No som un partit. Volem impulsar una ruptura pacífica i democràtica.

Sona a utopia.

Les retallades han deixat un 30% de persones a Catalunya sota el llindar de la pobresa i un 12% en situació franca de misèria. El que seria utòpic és esperar la solució des de dalt. La solució passa perquè cada persona es vegi a ella mateixa com una actora. Sortir de la passivitat.

Com seria aquesta societat nova?

Parlem de ruptura i d’anticapitalisme. I per a mi és molt important distingir capitalisme d’iniciativa privada. Sóc monja benedictina. Tenim un taller de ceràmica i una botigueta, sóc empresària cooperativa. Però abans del capitalisme existeix la iniciativa privada, que, lluny de ser reprimida, ha de ser potenciada. El problema d’això que en diem capitalisme és que hi ha una retòrica de llibertat i una praxi de manca de llibertats.

Quan el 1989 va caure el Mur de Berlín, ¿la gent de la RDA que el van empènyer només volien els béns materials que no tenien o també volien llibertat?

Aquest estiu he estat a Dresden, la ciutat on va començar tot. Vaig conèixer aquella gent. El que cridaven no era que volguessin la unió amb la part oest. El que deien era: “Nosaltres som el poble”, i no el comitè central. Però Helmut Kohl ho va canviar a “Nosaltres som un poble”… Reivindicaven la llibertat però no perquè “Vull el que tu tens”, sinó perquè “Vull poder decidir” i no que la Stasi em fiscalitzi.

S’afirmen anticapitalistes. Com es diu el sistema que ve a continuació?

El model és estimular el cooperativisme. El 2004, en un congrés a Roma, un directiu del Deutsche Bank va dir: “Quan anem al Tercer Món, fem un contracte en virtut del qual guanyem mil euros i en paguem un al treballador. Ens diuen que això no és ètic. S’equivoquen. Preguntem-nos quant guanyava aquesta persona abans d’aquest contracte. Si es moria de gana, encara m’ha de donar les gràcies”. Jo era a la cabina de traducció i se’m va entortolligar la llengua. I vaig dir que allò era una bestiesa. I vaig perdre la feina.

És ètic voler guanyar diners?

En aquestes condicions, en absolut. És la crítica marxista a la plusvàlua. El que seria contrari a l’ètica és que convertim la capacitat de treballar de les persones en una mercaderia. Puc comprar i vendre i guanyar diners, legítim, però una cosa són els objectes i una altra la capacitat de treball, que és indissociable de la meva dignitat.

Hi ha algun lloc del món que funcioni com a vostè li agradaria?

Cap a imitar. Llocs per aprendre’n, molts. Com Islàndia, a qui la troicaeuropea volia imposar unes mesures d’austeritat que jo en diria de criminalitat. El poble va dir que no es creia que no hi hagués alternativa. No és un paradís, però no tenen un 30% de pobresa. I també se’n pot aprendre dels països llatinoamericans que han fet processos de ruptura.

En quin punt està el Procés Constituent respecte al procés per la independència?

No només estem per la independència, sinó que estem per la Declaració Unilateral per la Independència. El Procés Constituent reivindica la sobirania plena, des del primer dia, i el manifest ho diu molt clar.

¿Preferiria una Espanya social a una Catalunya capitalista?

No. Igualment, ni que pogués tenir aquesta societat de més justícia social units amb Espanya, jo preferiria no estar units amb Espanya.

Per què?

Perquè vull un poder polític proper, que no em diguin que la culpa la té Madrid i que a Madrid diguin que la té Brussel•les, i que allà diguin que la té Pequín o qui sigui. I perquè tinc aquest amor a la diversitat cultural. Cito Espriu: “Els catalans podem morir per genocidi, però mai per suïcidi”. És la meva motivació.