Sopar/tertúlia amb Alfred Bosch

El passat dimarts, 3 de setembre, va tenir lloc un dels nostres tradicionals sopars/tertúlies, aquesta vegada amb Alfred Bosch com a convidat, diputat per ERC al Congrés dels Diputats.
 
A part de diputat, l’Alfred Bosch és professor doctorat en història, i la seva tesis doctoral és sobre en Nelson Mandela. A més a més, és un escriptor reconegut, i ha guanyat múltiples premis de literatura, com el Sant Jordi.
 
L’Alfred va començar la tertúlia explicant la seva experiència a Madrid com a diputat. Un dia que ell era de vacances i es trobava al museu de cera, precisament, davant de Nelson Mandela, Martin Luten King, i Gandhi, Oriol Junqueras el va trucar per preguntar-li si volia anar a Madrid, i ell no ho va dubtar ni un segon i va dir que sí.
 
El diputat va explicar que és capaç de suportar la pressió que rep al Congrés, ja que quan parla no pensa que es dirigeix als diputats que l’escridassen, sinó a la gent que representa. Tot i que va reconèixer que hi ha gent que afirma que fan una mica “el pallasso”, ell afirmà que és necessari fer gestos polítics en defensa de la dignitat nacional.
 
Bosch va sorprendre al públic preguntant si creien que hi ha vida intel·ligent en el Govern espanyol? La seva resposta va ser clarament afirmativa, i va explicar que la majoria de dirigents del govern són molt espavilats. Posant casos concrets, de Rajoy en va dir, amb les seves paraules, “que no en té un pèl de tonto”, Soraya Sáez de Santamaria és molt astuta, i De Guindos és una persona molt intel·ligent. Davant d’aquesta situació, l’Alfred va explicar que no poden afluixar  la guàrdia ni una mica amb Catalunya, simplement a causa de la verdadera màfia organitzada de suborns  que tenen muntada en el si del seu partit. Si ara Rajoy insinués la possibilitat de dialogar sobre el Pacte Fiscal, Bosch afirmà que simplement se li tirarien a sobre els propis del seu partit.
 
Pel diputat el gran problema de Mardird és que es neguen a entendre l’argument elemental del dret a decidir. No obstant, paral·lelament aquesta actitud també afavoreix als catalans, ja que tothom veu que hi ha un clar dèficit democràtic. Bosch considera que per primera vagada en la història de Catalunya podem aconseguir la plenitud nacional, la llibertat, i la justícia, i a més a més, ho podem fer en pau.
 
L’Alfred va reconèixer que confia amb el govern, ja que hi ha un pla, i tots els acords de moment s’han anat complint: com és el cas del pacte per la llibertat; la Declaració sobiranista; el Consell de la Transició Nacional; l’elaboració actual de la llei de consultes; la comunicació formal al Govern espanyol, etc. Davant de tot això, el poder està reaccionant en cada moment. Per tots aquests motius, l’Alfred va dir que per primera vegada en molts anys anem bé, tot i que el més important en aquests moments és que el President convoqui el referèndum.
 
Al ser preguntat sobre què cal fer per guanya el referèndum, Bosch va respondre que cal que truquem i anem a buscar tots els amics que hem anat fent pel món, és a dir buscar reconeixement internacional, ja que el dia que es proclami la independència de Catalunya es generarà un dilema a nivell internacional de si reconèixer o no el nou Estat. Segons el diputat, en un moment en que el govern espanyol està dient i fent tantes tonteries, no és una tasca tant complicada com sembla.
 
Bosch també es va referir a la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Com que segur que no hi haurà cooperació per part de l’estat espanyol, el diputat afirmà que els recursos en un primer moment provindran dels contribuents catalans al recaptar tots els impostos que es tributaran a Catalunya. En aquest sentit, va reflexionar que caldrà que fem un gran esforç de confiança entre els dirigents i la ciutadania.
 
L’Alfred va explicar que el seu partit, ERC, té una proposta de la independència perquè pensen que podrien tenir un país socialment millor: més discret i equilibrat. De la mateixa manera, la independència també hauria de servir per netejar la vida pública i econòmica, per exemple, incapacitant la participació dels polítics a consells d’administració de les empreses, i establint llistes obertes. En política econòmica va afirmar que en aquest darrer any s’ha notat en escreix la influència d’ERC, ja que les polítiques d’austeritat s’han rebaixat.
 
Al ser preguntat sobre la pertinença de reclamar la independència en uns moments en que l’atur està tan disparat, Bosch va respondre que tothom en el món relaciona la sobirania amb l’economia, i va afirmar que si poguéssim administrar els nostres recursos, difícilment ho faríem pitjor del que ara s’està fent. En tots els països que s’independitzen, segons el diputat, el primer que se’ls hi planteja és el problema econòmic.
 
 Responent una pregunta sobre el perill de la burgesia catalana, Bosch va respondre preguntat què és el que entenem en aquests moments per aquest concepte. Segons el diputat estem exagerant la seva capacitat d’influència, ja que en aquests moments les persones que constituïen l’antiga burgesia, ara  són directius o empleats de grans empreses, i a més a més, la força de la democràcia preval per sobre de tot.
 
Pel que fa referència al conflicte que Espanya està creant amb Gibraltar, Bosch va remarcar  que és el mateix que estan fent a Catalunya, i el dèficit democràtic que Anglaterra condemna és el mateix, així que compartim bona part del mateix mal.
L’Alfred va explicar que va anar a parlar amb el President de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Britànics, que és conservador, i diu que es van entendre de seguida, ja que encara que no estan a favor de la independència del poble escocès, per sobre de tot són demòcrates, i opinen que no poden impedir el dret a la consulta.
 
L’Alfred Bosch també va tenir unes paraules d’agraïment per la tasca realitzada per la comunitat catalana a l’exterior, i va afirmar que la gent es va emocionar en veure la força de la via catalana a Londres.