Notícia
Sopar/tertúlia amb Joan Herrera
El passat divendres, 5 de juliol, Catalans UK va organitzar un sopar/tertúlia on vam tenir com a convidat el representant d’ICV, Joan Herrera. A l’acte també l’acompanyava el diputat d’ICV al Parlament de Catalunya, i ex Conseller de medi ambient, Salvador Milà.
El senyor Herrera va començar la seva intervenció explicant que actualment estem immergits a diferents crisis simultànies, i principalment aquelles més latents són la territorial, la democràtica, la política, la nacional, i la social. El líder d’ICV va declarar que estem en un escenari de canvi profund en el que tot pot canviar, i en el que s’ha esgotat la via de l’acord. Segons el convidat, la democràcia actual en comptes de canviar les seves polítiques, es basa en canviar els seus governs.
Enfront a aquest escenari, el convidat va reflexionar sobre perquè l’esquerra no dóna respostes. Herrera atribuí aquest fet a dos factors. Primerament, als anys setanta les esquerres van pensar que tot el procés transformador es podia fer des de la vessant més institucional, deixant de banda la mobilització social. D’altre banda, l’esquerra hegemònica europea té un relat i discurs en matèria d’igualtats, però no en política econòmica. En aquests moments, Herrera afirmà que cal construir un escenari d’alternativa en el que imperin noves regles.
Al ser preguntat per si l’economia europea ha entrat en crisi pels costos socials, Herrera va defensar rotundament que no, ja que els països europeus més competitius i amb major estabilitat són els socialment més avançats. Segons Salvador Milà, precisament la riquesa d’Europa és el model social europeu, i es preguntà perquè no comencem a posar taxes tobin als danys socials i mediambientals de la indústria.
En aquest sentit, els convidats van recordar que cal tenir present que hi ha uns límits físics al creixement, que fan que haguem de canviar la manera de viure sense perdre drets. Per aquest motiu cal un nou paradigma europeu que entengui els límits físics del creixement, mantenint els drets bàsics.
Herrera també fou qüestionat per les polítiques d’austeritat que està implementant el Govern de Catalunya. Segons el líder polític,és cert que els catalans no tenim tot el marge per decidir, però el poc que tenim no l’estem utilitzant. Per ICV, existeix un cercle viciós “austeritat-recessió” que s’hauria de superar des de tres fronts. Primerament, des d’una política d’ingressos expansiva, que entre d’altres recuperés l’impost de successions o patrimoni, que podria arribar a recaptar aproximadament 1.300 milions d’euros addicionals. També caldria implementar una nova llei de transferències efectives, i sobretot, una activa política antifrau. Herrera va citar l’informe d’uns inspectors d’Hisenda que calculaven que el volum de frau fiscal a Catalunya puja als 16,000 milions d'euros, xifra idèntica al dèficit fiscal.
Per altra banda, en Joan Herrera i Salvador Milà van defensar relaxar els estrictes limits de dèficit públic, i una quitança a l’actual nivell de deute públic català, per permetre polítiques de creixement i salvaguardar l’estat del benestar. Aquesta quitança, segons ells, s’hauria de fer des de tots els paisos de la perifèria europea afectats per la crisi.
Pel que fa referència al tema nacional, segons el líder d’ICV actualment estem en un escenari d’esgotament de les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya. El Partit Popular està duent una estratègia de “xoc de trens” que no podrà aguantar massa temps. Tradicionalment, Joan Herrera es definia com a federalista convençut, ja que el federalisme és allò que podia ser majoritari a Catalunya perquè és el que s’aproxima més a la realitat del país. El problema és que actualment la resta d’Espanya no vol que ens federem. Per aquest motiu, en aquest context, ICV no accepta el status quo, i aposta per exercir democràticament el dret a decidir.
Segons Joan Herrera i Salvador Milà actualment estem en un escenari d’esgotament polític molt complex. Els dos diputats reconegueren que el gran fenomen de les eleccions passades va ser Ciutadans, i van declarar que és el nou partit lerrouxista del segle XXI a Catalunya, no només en temes nacionals, sinó també, entre d’altres, amb la immigració. D’altre banda, l’actitud que pren ERC, amb el Sr. Junqueras al cap davant, d’afirmar que amb “el 50% més 1” ja n’hi a prou per guanyar la consulta, tampoc convenç els dirigents verds. Aquesta actitud trenca, i més important que el quan és el què, segons els diputats. En Joan Herra explicà que més enllà de la declaració, per formar una comissió al Parlament de Catalunya s’ha tardat sis mesos.
“Cal que el Parlament de Catalunya, des de la pluralitat, vagi al Congrés per guanyar el dret a decidir”, afirmà Herrera. De moment, explicà el líder d’ICV, l’únic partit que ho ha fet ha estat ICV junt amb Izquiera Unida. Herrera elogià a Cayo Lara, que essent d’Albacete, va fer una declaració al Congrés defensant el dret a decidir.
Finalment Salvador Milà i Joan Herrera van cloure la tertúlia afirmant que el gran problema de tot plegat és la incapacitat que té Espanya a reconeixes a si mateixa.
El sopar va comptar amb la presència d’una trentena de persones, entre elles hi eren present el Delegat del Govern al Regne Unit, el senyor Josep Suàrez, i el Director del Memorial Democràtic, el Sr. Jordi Palou-Loverdo.
El senyor Herrera va començar la seva intervenció explicant que actualment estem immergits a diferents crisis simultànies, i principalment aquelles més latents són la territorial, la democràtica, la política, la nacional, i la social. El líder d’ICV va declarar que estem en un escenari de canvi profund en el que tot pot canviar, i en el que s’ha esgotat la via de l’acord. Segons el convidat, la democràcia actual en comptes de canviar les seves polítiques, es basa en canviar els seus governs.
Enfront a aquest escenari, el convidat va reflexionar sobre perquè l’esquerra no dóna respostes. Herrera atribuí aquest fet a dos factors. Primerament, als anys setanta les esquerres van pensar que tot el procés transformador es podia fer des de la vessant més institucional, deixant de banda la mobilització social. D’altre banda, l’esquerra hegemònica europea té un relat i discurs en matèria d’igualtats, però no en política econòmica. En aquests moments, Herrera afirmà que cal construir un escenari d’alternativa en el que imperin noves regles.
Al ser preguntat per si l’economia europea ha entrat en crisi pels costos socials, Herrera va defensar rotundament que no, ja que els països europeus més competitius i amb major estabilitat són els socialment més avançats. Segons Salvador Milà, precisament la riquesa d’Europa és el model social europeu, i es preguntà perquè no comencem a posar taxes tobin als danys socials i mediambientals de la indústria.
En aquest sentit, els convidats van recordar que cal tenir present que hi ha uns límits físics al creixement, que fan que haguem de canviar la manera de viure sense perdre drets. Per aquest motiu cal un nou paradigma europeu que entengui els límits físics del creixement, mantenint els drets bàsics.
Herrera també fou qüestionat per les polítiques d’austeritat que està implementant el Govern de Catalunya. Segons el líder polític,és cert que els catalans no tenim tot el marge per decidir, però el poc que tenim no l’estem utilitzant. Per ICV, existeix un cercle viciós “austeritat-recessió” que s’hauria de superar des de tres fronts. Primerament, des d’una política d’ingressos expansiva, que entre d’altres recuperés l’impost de successions o patrimoni, que podria arribar a recaptar aproximadament 1.300 milions d’euros addicionals. També caldria implementar una nova llei de transferències efectives, i sobretot, una activa política antifrau. Herrera va citar l’informe d’uns inspectors d’Hisenda que calculaven que el volum de frau fiscal a Catalunya puja als 16,000 milions d'euros, xifra idèntica al dèficit fiscal.
Per altra banda, en Joan Herrera i Salvador Milà van defensar relaxar els estrictes limits de dèficit públic, i una quitança a l’actual nivell de deute públic català, per permetre polítiques de creixement i salvaguardar l’estat del benestar. Aquesta quitança, segons ells, s’hauria de fer des de tots els paisos de la perifèria europea afectats per la crisi.
Pel que fa referència al tema nacional, segons el líder d’ICV actualment estem en un escenari d’esgotament de les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya. El Partit Popular està duent una estratègia de “xoc de trens” que no podrà aguantar massa temps. Tradicionalment, Joan Herrera es definia com a federalista convençut, ja que el federalisme és allò que podia ser majoritari a Catalunya perquè és el que s’aproxima més a la realitat del país. El problema és que actualment la resta d’Espanya no vol que ens federem. Per aquest motiu, en aquest context, ICV no accepta el status quo, i aposta per exercir democràticament el dret a decidir.
Segons Joan Herrera i Salvador Milà actualment estem en un escenari d’esgotament polític molt complex. Els dos diputats reconegueren que el gran fenomen de les eleccions passades va ser Ciutadans, i van declarar que és el nou partit lerrouxista del segle XXI a Catalunya, no només en temes nacionals, sinó també, entre d’altres, amb la immigració. D’altre banda, l’actitud que pren ERC, amb el Sr. Junqueras al cap davant, d’afirmar que amb “el 50% més 1” ja n’hi a prou per guanyar la consulta, tampoc convenç els dirigents verds. Aquesta actitud trenca, i més important que el quan és el què, segons els diputats. En Joan Herra explicà que més enllà de la declaració, per formar una comissió al Parlament de Catalunya s’ha tardat sis mesos.
“Cal que el Parlament de Catalunya, des de la pluralitat, vagi al Congrés per guanyar el dret a decidir”, afirmà Herrera. De moment, explicà el líder d’ICV, l’únic partit que ho ha fet ha estat ICV junt amb Izquiera Unida. Herrera elogià a Cayo Lara, que essent d’Albacete, va fer una declaració al Congrés defensant el dret a decidir.
Finalment Salvador Milà i Joan Herrera van cloure la tertúlia afirmant que el gran problema de tot plegat és la incapacitat que té Espanya a reconeixes a si mateixa.
El sopar va comptar amb la presència d’una trentena de persones, entre elles hi eren present el Delegat del Govern al Regne Unit, el senyor Josep Suàrez, i el Director del Memorial Democràtic, el Sr. Jordi Palou-Loverdo.