Notícia
Sopar/tertúlia amb David Fernàndez, cap de llista de la CUP
El Passat dimarts, 19 de març, va tenir lloc el sopar/tertúlia de Catalans UK, amb el cap de llista de la CUP, David Fernànde. En David, que en un primer moment va explicar que és independent, ens va parlar sobre la CUP i més endavant va respondre a les preguntes dels presents.
La CUP (Candidatura d’Unitat Poupular) és una aposta municipalista de l’esquerra independentista entesa com un espai ampli, que en els darrers anys ha agafat molta força. Neix el 1968 sota el règim franquista. Té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort del general Franco, el 1979, quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents. L’any 1986 es va constituir l’AMEI (Assemblea de l’Esquerra Independentista), arran dels contactes que el Moviment de Defensa de la Terra va iniciar amb diversos col•lectius locals per mirar de bastir i coordinar candidatures que concorreguessin a les eleccions municipals de juny del 19987. Va ser, precisament l’AMEI, qui va impulsar la fórmula CUP.
En David ens va explicar que els anys 90 Catalunya va partir una “llarga travessa del desert de l’independentisme d’esquerra”, i posà l’exemple que a l’àrea metropolitana tan sols hi havia dos casals independentistes. El procés de Vinaròs de l’any 2000, procés polític de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans, rellançà les Candidatures d’Unitat Popular per reeimpulsar la lluita independentista. D’aquesta manera a les eleccions municipals de 2003, es presentaren 12 candidatures CUP, obtenint un total de 4 regidors; el 2007 obtingueren 22 regidors; i el 2011 65.000 vots, 100 regidors, i 4 alcaldies. A l’assemblea nacional celebrada a Reus el març de 2012 es va debatre la possibilitat de, per primera vegada concórrer en eleccions al Parlament de Catalunya, i el 13 d’octubre decidiren presentar-se a les eleccions amb el nom de CUP-Alternativa d’Esquerres.
David Fernàndez va explicar que la CUP aspira a l’assoliment d’una democràcia directa, participativa, ètica i humanista; a la màxima justícia social; i a la màxima llibertat política pel nostre poble, és a dir, la plena independència. Segons el cap de llista de la CUP avui patim una triple crisis nacional, social i econòmica, i política.
La crisis nacional ve marcada per l’esgotament autonòmic evidenciat per la dràstica realitat. No obstant, la força de la gent ha provocat tot un seguit de canvis demogràfics que evidencien que les coses poden canviar, tals com les consultes d’Arenys de Munt, la Manifestació del 10 de juliol, el sorgiment de l’Assemblea Nacional Catalana, o la darrera manifestació de la diada. En David ens va explicar que la CUP és conscient del fet que la nostra societat és extremadament global, i que vivim en un país molt complex on hi habitem onze milions de persones molt heterogènies. Ara bé, segons el líder de la CUP, hi ha un tram que hem de fer junts.
La crisi social i econòmica és una constant del dia a dia. Actualment, tenim 3 milions de persones en situació de pobresa; 190.000 persones ateses pel Banc d’aliments; el 56% de la població guanya menys de 1000 euros; i el 30% de la població està en risc d’exclusió social. En David Fernàndez afirmà que les retallades equivalen als interessos del deute que hem pagat en els darrers anys.
Finalment, pel que fa a la degradació de la vida política, en David va afirmar que la metàstasis de la corrupció ha estat un “resset a la democràcia”, i afegí que el millor que estar passant darrerament és l’activació social dels moviments socials. En l’àmbit democràtic el 15M va ser, sens dubte, un punt d’inflecció en el nostre país. Segons el cap de llista de la CUP, la pràctica del poder és perversa.
Al ser preguntat pel cas de Mètode 3 va respondre que en cap cas va ser una qüestió d’espionatge polític. En David va explicar que la secció local de Valls de la CUP va encarregar a l’empresa de detectius un buidatge del registre de la propietat del pare de l’alcalde del municipi. Ho van fer per disposar d’una relació de propietats i negocis de la família de l’alcalde. Es tracta en aquest cas d’una informació de tipus públic que és a l’abast de tothom, i recorda que és l’únic cas que se sap perquè el va fer públic la pròpia CUP.
També va ser qüestionat sobre el fet de passar del municipalisme a la política nacional, en David va respondre que amb molta tranquil•litat des de l’ètica política, i amb cert nerviosisme. Recordà que el projecte de la CUP continua sent municipalista: recentment han habilitat un òrgan de seguiment, celebren una assemblea dues vegades al mes, disposen de 12 grups de treball temàtics... També reconegué que el patrimoni de la CUP són les relacions dinàmiques i recíproques que al llarg del temps s’han cultivat.
En David ens explicà que no havia vist mai tanta mediocritat i mala educació com en el Parlament de Catalunya, que es caracteritza per l’opacitat, la poca transparència i agilitat política, la rutina i la inèrcia. Responent a la pregunta sobre qui val la pena del parlament, declarà que, tot i que des de l’absoluta discrepància, l’actual Conseller d’Economia Andreu Mas-Colell. També reconegué tenir el síndrome d’Estocolm amb Artur Mas, tot afirmant que ells “ no fien l’alliberació del nostre poble a una sola persona, CDC fa 5 mesos demanava el pacte fiscal, i té una tradició política pactista”.
David Fernàndez també va ser preguntat pels plantejaments econòmics de la CUP. En un primer moment, va constatar que “benvinguda sigui la crisi perquè ens fa replantejar el model”. Segons el cap de llista de la CUP amb la crisi recuperarem els valors perduts. Per en David el gran problema que tenim en aquests moments és el finançament de la crisi. La CUP creu en una economia productiva, però creu que el capitalisme és profundament antisocial i antidemocràtic. En David afirmà sentencià que “estem en una economia de guerra i la situació és de guerra, i el capitalisme trinxa a pobles i a persones”.
Com a proposta alternativa al capitalisme va defensar la importància del cooperativisme, i va explicar que actualemnt a Catalunya hi ha 400 cooperatives de consum vinculades a 18.000 persones. La CUP s’ancora al model on es combina un sector cooperatiu important, ja que és el que millor genera riquesa i qui millor la reparteix.
Ara bé, en David reconegué que per ell la derrota fonamental que té la nostra societat és cultural, ja que la inducció al consum ens ha tocat a tots: “tots hem especulat, i tots en ho hem cregut”. Actualment tenim una gran crisi de valors, i la única cosa que ha fet avançar a la humanitat ha estat l’esforç col•lectiu , segons el polític.
Finalment, el cap de llista de la CUP va ser preguntat, en més duna ocasió, sobre la qüestió europea. David Fernàndez va respondre que tot i que se sent europeu, és molt crític en com s’ha construït la Unió Europea, tant des del punt de vista econòmic, com polític. En David considera que la Unió Europea va néixer com a projecte econòmic, i és una imposició neoliberal. Segons ell, “l’únic problema és Europa, i la única solució és Europa”. La CUP voldria una Europa social i democràtica.
Pel que fa referència a l’euro, en David afirmà que el balanç socio-econòmic és negatiu pel que fa a les dades de treball i socials, i l’entrada a l’euro ha suposat més desigualtat i empobriment. La CUP no té cap por a sortir de l’euro, tot i que prefereix estar-hi a dintre.
L’acte va comptar amb la presència d’una trentena de persones.
La CUP (Candidatura d’Unitat Poupular) és una aposta municipalista de l’esquerra independentista entesa com un espai ampli, que en els darrers anys ha agafat molta força. Neix el 1968 sota el règim franquista. Té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort del general Franco, el 1979, quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents. L’any 1986 es va constituir l’AMEI (Assemblea de l’Esquerra Independentista), arran dels contactes que el Moviment de Defensa de la Terra va iniciar amb diversos col•lectius locals per mirar de bastir i coordinar candidatures que concorreguessin a les eleccions municipals de juny del 19987. Va ser, precisament l’AMEI, qui va impulsar la fórmula CUP.
En David ens va explicar que els anys 90 Catalunya va partir una “llarga travessa del desert de l’independentisme d’esquerra”, i posà l’exemple que a l’àrea metropolitana tan sols hi havia dos casals independentistes. El procés de Vinaròs de l’any 2000, procés polític de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans, rellançà les Candidatures d’Unitat Popular per reeimpulsar la lluita independentista. D’aquesta manera a les eleccions municipals de 2003, es presentaren 12 candidatures CUP, obtenint un total de 4 regidors; el 2007 obtingueren 22 regidors; i el 2011 65.000 vots, 100 regidors, i 4 alcaldies. A l’assemblea nacional celebrada a Reus el març de 2012 es va debatre la possibilitat de, per primera vegada concórrer en eleccions al Parlament de Catalunya, i el 13 d’octubre decidiren presentar-se a les eleccions amb el nom de CUP-Alternativa d’Esquerres.
David Fernàndez va explicar que la CUP aspira a l’assoliment d’una democràcia directa, participativa, ètica i humanista; a la màxima justícia social; i a la màxima llibertat política pel nostre poble, és a dir, la plena independència. Segons el cap de llista de la CUP avui patim una triple crisis nacional, social i econòmica, i política.
La crisis nacional ve marcada per l’esgotament autonòmic evidenciat per la dràstica realitat. No obstant, la força de la gent ha provocat tot un seguit de canvis demogràfics que evidencien que les coses poden canviar, tals com les consultes d’Arenys de Munt, la Manifestació del 10 de juliol, el sorgiment de l’Assemblea Nacional Catalana, o la darrera manifestació de la diada. En David ens va explicar que la CUP és conscient del fet que la nostra societat és extremadament global, i que vivim en un país molt complex on hi habitem onze milions de persones molt heterogènies. Ara bé, segons el líder de la CUP, hi ha un tram que hem de fer junts.
La crisi social i econòmica és una constant del dia a dia. Actualment, tenim 3 milions de persones en situació de pobresa; 190.000 persones ateses pel Banc d’aliments; el 56% de la població guanya menys de 1000 euros; i el 30% de la població està en risc d’exclusió social. En David Fernàndez afirmà que les retallades equivalen als interessos del deute que hem pagat en els darrers anys.
Finalment, pel que fa a la degradació de la vida política, en David va afirmar que la metàstasis de la corrupció ha estat un “resset a la democràcia”, i afegí que el millor que estar passant darrerament és l’activació social dels moviments socials. En l’àmbit democràtic el 15M va ser, sens dubte, un punt d’inflecció en el nostre país. Segons el cap de llista de la CUP, la pràctica del poder és perversa.
Al ser preguntat pel cas de Mètode 3 va respondre que en cap cas va ser una qüestió d’espionatge polític. En David va explicar que la secció local de Valls de la CUP va encarregar a l’empresa de detectius un buidatge del registre de la propietat del pare de l’alcalde del municipi. Ho van fer per disposar d’una relació de propietats i negocis de la família de l’alcalde. Es tracta en aquest cas d’una informació de tipus públic que és a l’abast de tothom, i recorda que és l’únic cas que se sap perquè el va fer públic la pròpia CUP.
També va ser qüestionat sobre el fet de passar del municipalisme a la política nacional, en David va respondre que amb molta tranquil•litat des de l’ètica política, i amb cert nerviosisme. Recordà que el projecte de la CUP continua sent municipalista: recentment han habilitat un òrgan de seguiment, celebren una assemblea dues vegades al mes, disposen de 12 grups de treball temàtics... També reconegué que el patrimoni de la CUP són les relacions dinàmiques i recíproques que al llarg del temps s’han cultivat.
En David ens explicà que no havia vist mai tanta mediocritat i mala educació com en el Parlament de Catalunya, que es caracteritza per l’opacitat, la poca transparència i agilitat política, la rutina i la inèrcia. Responent a la pregunta sobre qui val la pena del parlament, declarà que, tot i que des de l’absoluta discrepància, l’actual Conseller d’Economia Andreu Mas-Colell. També reconegué tenir el síndrome d’Estocolm amb Artur Mas, tot afirmant que ells “ no fien l’alliberació del nostre poble a una sola persona, CDC fa 5 mesos demanava el pacte fiscal, i té una tradició política pactista”.
David Fernàndez també va ser preguntat pels plantejaments econòmics de la CUP. En un primer moment, va constatar que “benvinguda sigui la crisi perquè ens fa replantejar el model”. Segons el cap de llista de la CUP amb la crisi recuperarem els valors perduts. Per en David el gran problema que tenim en aquests moments és el finançament de la crisi. La CUP creu en una economia productiva, però creu que el capitalisme és profundament antisocial i antidemocràtic. En David afirmà sentencià que “estem en una economia de guerra i la situació és de guerra, i el capitalisme trinxa a pobles i a persones”.
Com a proposta alternativa al capitalisme va defensar la importància del cooperativisme, i va explicar que actualemnt a Catalunya hi ha 400 cooperatives de consum vinculades a 18.000 persones. La CUP s’ancora al model on es combina un sector cooperatiu important, ja que és el que millor genera riquesa i qui millor la reparteix.
Ara bé, en David reconegué que per ell la derrota fonamental que té la nostra societat és cultural, ja que la inducció al consum ens ha tocat a tots: “tots hem especulat, i tots en ho hem cregut”. Actualment tenim una gran crisi de valors, i la única cosa que ha fet avançar a la humanitat ha estat l’esforç col•lectiu , segons el polític.
Finalment, el cap de llista de la CUP va ser preguntat, en més duna ocasió, sobre la qüestió europea. David Fernàndez va respondre que tot i que se sent europeu, és molt crític en com s’ha construït la Unió Europea, tant des del punt de vista econòmic, com polític. En David considera que la Unió Europea va néixer com a projecte econòmic, i és una imposició neoliberal. Segons ell, “l’únic problema és Europa, i la única solució és Europa”. La CUP voldria una Europa social i democràtica.
Pel que fa referència a l’euro, en David afirmà que el balanç socio-econòmic és negatiu pel que fa a les dades de treball i socials, i l’entrada a l’euro ha suposat més desigualtat i empobriment. La CUP no té cap por a sortir de l’euro, tot i que prefereix estar-hi a dintre.
L’acte va comptar amb la presència d’una trentena de persones.