Notícia
Sopar/tertúlia amb Magda Oranich
El passat dissabte, 9 de febrer, va tenir lloc un sopar/tertúlia amb l’advocada i periodista, feminista, amant dels animals, i culer, Magda Oranich, organitzat per Catalans UK. L’acte va ser moderat pel director de Catalans UK, Rafel Sanchis, i comptava amb la presència del delegat del govern de Catalunya al Regne Unit, Josep M. Suàrez.
Magda Oranich va dedicar una part important de la seva intervenció a parlar de la transició. Detinguda per participar en reunions de l’Assemblea de Catalunya, durant el franquisme va decidir dedicar-se al dret penal, tot i estar especialitzada en dret familiar, defensant presos polítics.
D’aquesta manera, durant el franquisme defensà, entre d’altres presos polítics, a Salvador Puig Antich, executat l’any 1974 a garrot vil, i a Juan Paredes Manot, Txiki, executat l’any 1975.
L’advocada explicà que el 1963 el règim franquista creà el Tribunal de Orden Público amb la intenció de millorar la seva imatge internacional. Era un tribunal especial, que tenia com a objectiu jutjar els delictes que alteressin l’ordre públic segons el concepte que d’ordre tenia la dictadura. El TOP tractava els delictes que fins aleshores s’havien jutjat en consells de guerra. Oranich matisà que, tot i que amb la creació del TOP el franquisme intentava donar una imatge d’un Estat de dret que respectava les garanties judicials, les execucions seguien essent ordenades pel tribunal militar.
Un dels casos que Oranich va experimentar de més a prop fou el de Txiki, afusellat el 27 de setembre de 1975. Aquesta execució, juntament amb l’execució d’un altre membre d’ETA a Burgos i tres dirigents del FRAP a Madrid , formava part de l’estratègia de Franco per escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia. L’advocada explicà la manca de garanties processals que representaren els judicis sumaríssims fets pels tribunals militars, que comportaren l’execució d’aquests cinc joves.
Oranich fou testimoni de l’afusellament del jove Txiki al cementiri de Collserola per membres de la Guàrdia Civil, amb la presència del germà del processat, Mikel, i del marit de la Magda, Marc Palmés. Els botxins de Txiki van necessitar un tret de gràcia ja que cap dels dotze trets que va patir van aconseguir abatre’l. L’advocada explicà que després de presenciar l’execució va recollir els casquets de les bales, i anys més tard en va lliurar sis a la seva família i d’altres al Museu d’Història de Catalunya.
Aquella execució va ser l’última a Catalunya. El 20 novembre 1975 va morir Franco, ja no es va afusellar ningú més i poc mes tard es va decretar una amnistia que hagués significat l’alliberament total d’en Txiki.
Al ser preguntada per la transició va reconèixer que en un primer moment quan promogueren les lleis d’indult i amnistia, la satisfacció fou tan elevada que aquells que la demanaven no se’n van adonar que al mateix temps estaven amnistiant a tots els responsables del règim. Oranich comentà que en un primer moment estava molt il•lusionada respecte els primers anys de la democràcia, però de seguida van començar els primers desenganys, com és el cas del referèndum de l’OTAN.
No obstant, l’advocada manifestà que tampoc està desenganya del tot, ja que la transició també va ser una època d’explosió de llibertats. Des d’aleshores, les lleis contra la dona han anat caient una a una. Oranich explicà que abans les dones no podien anar en pantalons a la facultat, i que tan sols representaven un 1% dels estudiants. Fins i tot va anar més enllà, i explicà una anècdota molt exemplificativa de la discriminació que patien les dones en aquells temps. A la Facultat de Dret hi havia una assignatura de Dret Canònic, equivalent al dret matrimonial d’ara. Oranich contà que durant uns dies parlaven de la importància sexual de l’home, i aleshores el catedràtic els hi deia a les dones: “Por favor, estos días, las señoritas no entren que hablaremos de aquello”. I elles no entraven, i els hi semblava normal. I de vegades per fer la pilota deien: “¿Y si nos toca de pregunta?”. I contestava: “No, no les tocará”. I la Facultat de Dret era de les més avançades.
Al parlar de l’actualitat, Magda Oranich manifestà que una de les coses que ha canviat menys en el nostre país ha estat el sistema judicial espanyol, que segons l’advocada, no funciona i cal canviar-lo. Pel que fa referència al Tribuna Constitucional, Oranich no entén com aquest pugui decidir que una Nació no tingui el dret a decidir, i per tant, no hauria d’admetre a tràmit cap recurs en contra de la Declaració de Sobirania recentment aprovada al Parlament de Catalunya. Tot i així, l’advocada recorda que aquest Tribunal ha admès a tràmit tots els recursos que s’han fet contra l’autonomia de Catalunya, i fou l’encarregat de tombar l’Estatut. Al ser preguntada per la llei de consultes, la invitada sentencià que ens avalen els pactes internacionals i els drets dels pobles.
Oranich també va ser qüestionada sobre l’existència de quotes femenines de poder en els consells d’administració de les empreses. Tot i que considera que no hi ha cap dona que li agradi ocupar un lloc per quotes, reconeix que avui en dia s’han instaurat quotes als partits polítics, que han servit per equilibrar la representació d’ambdós sexes als càrrecs institucionals, i no ha passat res. Actualment, el verdader poder que mana, malauradament, és l’econòmic, i en aquest àmbit queden moltes generacions perquè les dones hi puguin arribar. Segons l’advocada, un dels principals problemes que tenim a dia d’avui és que el poder econòmic està controlat tan sols per barons d’unes quantes famílies.
Finalment Oranich també va ser preguntada sobre els toros i els corre bous, la llei electoral, els casaments de gais i lesbianes, i el Barça.
L’acte va comptar amb la presència d’una trentena de persones, i finalitzà passades les quatre hores.
Magda Oranich va dedicar una part important de la seva intervenció a parlar de la transició. Detinguda per participar en reunions de l’Assemblea de Catalunya, durant el franquisme va decidir dedicar-se al dret penal, tot i estar especialitzada en dret familiar, defensant presos polítics.
D’aquesta manera, durant el franquisme defensà, entre d’altres presos polítics, a Salvador Puig Antich, executat l’any 1974 a garrot vil, i a Juan Paredes Manot, Txiki, executat l’any 1975.
L’advocada explicà que el 1963 el règim franquista creà el Tribunal de Orden Público amb la intenció de millorar la seva imatge internacional. Era un tribunal especial, que tenia com a objectiu jutjar els delictes que alteressin l’ordre públic segons el concepte que d’ordre tenia la dictadura. El TOP tractava els delictes que fins aleshores s’havien jutjat en consells de guerra. Oranich matisà que, tot i que amb la creació del TOP el franquisme intentava donar una imatge d’un Estat de dret que respectava les garanties judicials, les execucions seguien essent ordenades pel tribunal militar.
Un dels casos que Oranich va experimentar de més a prop fou el de Txiki, afusellat el 27 de setembre de 1975. Aquesta execució, juntament amb l’execució d’un altre membre d’ETA a Burgos i tres dirigents del FRAP a Madrid , formava part de l’estratègia de Franco per escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia. L’advocada explicà la manca de garanties processals que representaren els judicis sumaríssims fets pels tribunals militars, que comportaren l’execució d’aquests cinc joves.
Oranich fou testimoni de l’afusellament del jove Txiki al cementiri de Collserola per membres de la Guàrdia Civil, amb la presència del germà del processat, Mikel, i del marit de la Magda, Marc Palmés. Els botxins de Txiki van necessitar un tret de gràcia ja que cap dels dotze trets que va patir van aconseguir abatre’l. L’advocada explicà que després de presenciar l’execució va recollir els casquets de les bales, i anys més tard en va lliurar sis a la seva família i d’altres al Museu d’Història de Catalunya.
Aquella execució va ser l’última a Catalunya. El 20 novembre 1975 va morir Franco, ja no es va afusellar ningú més i poc mes tard es va decretar una amnistia que hagués significat l’alliberament total d’en Txiki.
Al ser preguntada per la transició va reconèixer que en un primer moment quan promogueren les lleis d’indult i amnistia, la satisfacció fou tan elevada que aquells que la demanaven no se’n van adonar que al mateix temps estaven amnistiant a tots els responsables del règim. Oranich comentà que en un primer moment estava molt il•lusionada respecte els primers anys de la democràcia, però de seguida van començar els primers desenganys, com és el cas del referèndum de l’OTAN.
No obstant, l’advocada manifestà que tampoc està desenganya del tot, ja que la transició també va ser una època d’explosió de llibertats. Des d’aleshores, les lleis contra la dona han anat caient una a una. Oranich explicà que abans les dones no podien anar en pantalons a la facultat, i que tan sols representaven un 1% dels estudiants. Fins i tot va anar més enllà, i explicà una anècdota molt exemplificativa de la discriminació que patien les dones en aquells temps. A la Facultat de Dret hi havia una assignatura de Dret Canònic, equivalent al dret matrimonial d’ara. Oranich contà que durant uns dies parlaven de la importància sexual de l’home, i aleshores el catedràtic els hi deia a les dones: “Por favor, estos días, las señoritas no entren que hablaremos de aquello”. I elles no entraven, i els hi semblava normal. I de vegades per fer la pilota deien: “¿Y si nos toca de pregunta?”. I contestava: “No, no les tocará”. I la Facultat de Dret era de les més avançades.
Al parlar de l’actualitat, Magda Oranich manifestà que una de les coses que ha canviat menys en el nostre país ha estat el sistema judicial espanyol, que segons l’advocada, no funciona i cal canviar-lo. Pel que fa referència al Tribuna Constitucional, Oranich no entén com aquest pugui decidir que una Nació no tingui el dret a decidir, i per tant, no hauria d’admetre a tràmit cap recurs en contra de la Declaració de Sobirania recentment aprovada al Parlament de Catalunya. Tot i així, l’advocada recorda que aquest Tribunal ha admès a tràmit tots els recursos que s’han fet contra l’autonomia de Catalunya, i fou l’encarregat de tombar l’Estatut. Al ser preguntada per la llei de consultes, la invitada sentencià que ens avalen els pactes internacionals i els drets dels pobles.
Oranich també va ser qüestionada sobre l’existència de quotes femenines de poder en els consells d’administració de les empreses. Tot i que considera que no hi ha cap dona que li agradi ocupar un lloc per quotes, reconeix que avui en dia s’han instaurat quotes als partits polítics, que han servit per equilibrar la representació d’ambdós sexes als càrrecs institucionals, i no ha passat res. Actualment, el verdader poder que mana, malauradament, és l’econòmic, i en aquest àmbit queden moltes generacions perquè les dones hi puguin arribar. Segons l’advocada, un dels principals problemes que tenim a dia d’avui és que el poder econòmic està controlat tan sols per barons d’unes quantes famílies.
Finalment Oranich també va ser preguntada sobre els toros i els corre bous, la llei electoral, els casaments de gais i lesbianes, i el Barça.
L’acte va comptar amb la presència d’una trentena de persones, i finalitzà passades les quatre hores.